EL CANTÓ DEL CAMPANAR

Al cantó esquerre de l’església del meu poble,

hi ha una pedra blanca i amistosa,

que fa molts anys que està ahí,

vigilant el carrer, i el que passa per allí.

Carros i carrosses,

gent trafegà,                              

que a les Processons i comunions,

Festes i celebracions,

molt elegants van.

Sent les campanades,

que estrenen l’any.

La banda musical,

I els coets fent guirigall.

El soroll de gent

xarrant i comboiant,

i de vegades,

el telèfon de la cabina sonant.

També les nadales que els xiquets del C.P. Mestral

li canten al Nadal.

Olora el menjar,

que des de la Plaça del País Valencià,

per festes és fa.

Les flors dels balcons,

la colònia de la gent al passar,

i el fum de les xemeneies a l’hivern.

I tot açò ho veu, ho sent i ho olora

amb la seua companya  farola,

que sols amb veure-les,

amb tanta harmonia i alegria

et quedes de bocabadada.

L'ATLÀNTIDA

LA PALMERA CRIDANERA

La palmera cridanera

estilosa,
vistosa,                  

llarga fins al cel.               

Amb el seu vestit marró,

i la impressionant perruca verda,

balla la samba cada matí,

juganera i divertida.

Acompanyada de l’alba

festeja amb molta elegància,

amb el vent del seu voltant,

l'anomenat Llevant.

Jo la salude des del meu balcó,
i amb  molta imaginació,
converse amb ella d’un tiró
i somnie amb  il·lusió. 

La palmera cridanera,

estilosa, vistosa,
llarga fins al cel.

LA FLOR DE L'AMETLER

És l’ametler un arbre

de fulles caduques i allargades.

Ja arriba la primavera

naix la flor blanca i rosada

de suaus pètals.

 

Molt visitada pels insectes,

pel seu aroma i colors.

I abans que arribe el Nadal,

el senyor artesà

agafa l’ametla,

i amb molt d’amor,

ens fa un deliciós torró,

per a gaudir-lo tots.

LA PENYETA

És una penya blanquinosa amb molts forats,

d'on creixen cabells verdosos, llargs i estirats,

que l'acompanyen amb el fred i la calor,

a la Primavera i la Tardor,

veient passar les setmanes,

els dies i els anys,

fent-se major, bonica i gran.

És una penya benidolejana,

amb ulls desperts i somniadors,

que contemplen les vistes impressionants

que hi han al seu voltant,

així com les cases acolorides i grans.

AL MEU POBLE HI HA UNA BANDA

Al meu poble hi ha una banda,
que sona molt bé!
És Jaume el director, amable i pacient,
qui amb harmonia i alegria,
marca el compàs amb la batuta dansarina.



Al meu poble hi ha una banda,
que sona molt bé!
Són els músics joves i divertits,
lligen el pentagrama amb molta gana
i acompanyen als moros i festers,
fent soroll pels carrers.



Al meu poble hi ha una banda,
que sona molt bé!
Hi han trompes, trompetes i trombons,
tubes, clarinets i saxofons,
flautes travesseres platejades i daurades
i la sorollosa percussió, que toca amb il•lusió.



Al meu poble hi ha una banda,
que sona molt bé!
Tots junts, percussió, fusta i metall
fan sonar l’escala musical,
Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Do,
Si, La, Sol, Fa, Mi, Re, Do.



Al meu poble hi ha una banda,
que sona molt bé!