EL CANTÓ DEL CAMPANAR

Al cantó esquerre de l’església del meu poble,

hi ha una pedra blanca i amistosa,

que fa molts anys que està ahí,

vigilant el carrer, i el que passa per allí.

Carros i carrosses,

gent trafegà,                              

que a les Processons i comunions,

Festes i celebracions,

molt elegants van.

Sent les campanades,

que estrenen l’any.

La banda musical,

I els coets fent guirigall.

El soroll de gent

xarrant i comboiant,

i de vegades,

el telèfon de la cabina sonant.

També les nadales que els xiquets del C.P. Mestral

li canten al Nadal.

Olora el menjar,

que des de la Plaça del País Valencià,

per festes és fa.

Les flors dels balcons,

la colònia de la gent al passar,

i el fum de les xemeneies a l’hivern.

I tot açò ho veu, ho sent i ho olora

amb la seua companya  farola,

que sols amb veure-les,

amb tanta harmonia i alegria

et quedes de bocabadada.